1. |
||||
|
Aigua negra baixa pel riu
Sinònim és de mort
Poc després pel voraviu
Cent cossos suren morts
Camí amunt la visió
És força més malvada
Una massacre sense nom
Mil crims sense raó
*
La venjança ens crida
Des d'un pou ben profund
Esmolem les armes
Ben aviat serà servida
*
Partim en la fosca
Cap al nostre destí
La boira ens acompanya
Emprenem el camí
*
Ritme de tambors
Gralles que gemeguen
No temem la mort
Segarem cadenes
*
Sang, fetge i foc
Suor, llàgrimes i dolor
Si hem de morir fem-ho ara
Però morirem amb honor
*
Sota la pluja lluitarem
Fins a l'últim alè
A cendres tot reduïrem
Res quedarà
De tots els que som ara aquí
Pocs tornarem
Honrarem als que han caigut
Alcem els estendards!
*
El sol ens rep de bon matí
Tot ha acabat
Després de tot el que hem patit
Toca tornar
Recordarem el dia d'ahir
Mai serà oblidat
Vençut ha estat l'enemic
Aniquilat!
*
La venjança ens crida
Des d'un pou ben profund
Esmolem les armes
Ben aviat serà servida
*
Partim en la fosca
Cap al nostre destí
La boira ens acompanya
Emprenem el camí
*
Ritme de tambors
Gralles que gemeguen
No temem la mort
Segarem cadenes
*
Sang, fetge i foc
Suor, llàgrimes i dolor
Si hem de morir fem-ho ara
Però morirem amb honor
-
|
||||
2. |
||||
|
Perseguint camins que fa temps van quedar esborrats
On la fosca eterna abraça el sotabosc
Les feristeles esguarden el nostre pas
*
Mai vàrem pensar que aquell viarany seria sense retorn
Una porta oberta d'un sol sentit cap a un altre món
La vida eterna aguarda als maleïts
*
Una borda amagada entre la malesa del lloc
va aparèixer de sobte davant dels nostres ulls
la tenebror assetjava els encontorns
*
Un llibre folrat amb pell humana i escrit amb sang
reposava a dins cobert en cendra i pols
la curiositat era massa gran.
*
I vam beure'ns la seua sang
I els nostres ulls van veure el mal
I vam sentir la possessió
La volta enrere no és opció
Contemplarem l'eternitat
Turment a canvi d'immortalitat.
*
Vàrem baixar al poble més proper que vam trobar a la vall
entràrem a les cases a raptar els infants
el maligne estava de la nostra part.
*
Sota la lluna plena vam córrer cap al lloc indicat
vàrem preparar-ho tal i com estava escrit
Ni un detall va quedar fora de lloc
*
Arrabassarem la vida a aquells menuts innocents
sense ni tan sols parpellejar un segon
vides càndides com a pagament
*
I vam beure'ns la seua sang
I els nostres ulls van veure el mal
I vam sentir la possessió
La volta enrere no és opció
Contemplarem l'eternitat
Turment a canvi d'immortalitat
*
Com un vel que et cau dels ulls
I et deixa veure la realitat
només quan tot està esdevingut
t'adones dels teus actes
*
Ara és massa tard pel lament
el que està fet no pot desfer-se
viurem l'eterna mort entre els vius
contemplarem passar els segles
*
El nostre esperit secarà
com l'escorça dels arbres
els nostres ulls perdran la fulgor
el nostre baf serà gèlid
*
Segregats pel nostre afany
errarem per la foscúria
vagarem per aquest bosc
arrossegant eterna penúria
*
I vam beure'ns la seua sang
I els nostres ulls van veure el mal
I vam sentir la possessió
La volta enrere no és opció
Contemplarem l'eternitat
Turment a canvi d'immortalitat...
|
||||
3. |
||||
|
T'aclapara un sentiment tan gran de terror
la impotència que se sent t'esquinça la ment i el cor
faries qualsevol cosa per posar-hi fi
no pots veure-hi clarament, no pots discernir
quasi no pots controlar els teus moviments
i tot i que només dura uns instants, tu ho sents etern...
*
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
*
Però després, quan tot ha acabat, és com si la teua ment
no et deixés entendre qué ha passat, comences a perdre el seny...
Cada cop es torna més intens, et porta més a dins
El que abans durava uns instants, s'allarga tota la nit
L''inframón abans desconegut, comença a ser familiar
Ara ja dubtes si pertanys aquí o pertanys a dalt
*
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
El destí t'ha deparat un final terrible
Et convertiràs en un ésser temible
I ara abandonaràs el teu cos mortal
esdevindràs allò que tant temies
Una carcassa buida deixes enrere
Una ombra del mal que acaba de néixer
*
Ara ets ombra, ara ets dolor, ara ets odi, ara ets temor
Ara ets pànic, ara ets mentides,
L'obagor que enfosqueix els dies
ets sofriment, tortura i martiri
ets flagell, sofrença i suplici
Les teues debilitats, en la teua contra s'han girat
Tu mateix t'has creat i has creat els teus propis deliris
T'han portat a l'altre costat
Al peu del precipici
*
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
*
T'aclapara un sentiment tan gran de terror
la impotència que es sent t'esquinça la ment i el cor
faries qualsevol cosa per posar-hi fi
no pots veure-hi clarament, no pots discernir
quasi no pots controlar els teus moviments
i tot i que només dura uns instants, tu ho sents etern...
*
El teu cos trobaran reposant sense vida
Es preguntaran que va passar aquell dia
Mai ningú sabrà
El que has esdevingut
Ara seràs el mal en estat pur...
*
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
El destí t'ha deparat un final terrible
Et convertirà en un ésser temible
L'inframón et crida...
|
||||
4. |
De la Terra i la Sang
04:30
|
|||
|
Fa mil anys que vaig volant
Pels cels sense rumb
Des dels núvols contemplant
Les terres de ningú
Tantes eres i no han entès
Que la vida és un regal
Però els fets es van repetint
I es segueixen matant
*
Guerres, batalles i mort
Odi, cobdícia i corrupció
Si vius només per tenir
Mai viuràs del tot
Has de fer camí
I quedar-te amb el record
Tot el que tens aquí
Aquí es queda quan mors
*
Irreverents han nascut
I amb odi heretat
L'avarícia els cega els ulls
L''afany de conquistar
Tantes vides s'han perdut
I tantes se'n perdran
Doncs res més han conegut
Res no canviarà
*
Han dividit el món
Amb línies sense sentit
Com si es tractés d'un botí
La terra s'han repartit
Han creat religions
Que els han separat del tot
Sense saber que al final
*
De la terra regada amb sang
Només en neixen coses podrides
continuen els anys passant
I no es tanquen les ferides
*
He esguardat exèrcits marxar
Que no han tornat mai més
He contemplat nacions
Desaparèixer en un no res
L''esfondrament de la humanitat
Només és qüestió de temps
Aviat només seran
Un petit record més.
*
Guerres, batalles i mort
Odi, cobdícia i corrupció
Si vius només per tenir
Mai viuràs del tot
Has de fer camí
I quedar-te amb el record
Tot el que tens aquí
Aquí es queda quan mors
*
De la terra regada amb sang
Només en neixen coses podrides
continuen els anys passant
I no es tanquen les ferides
...
|
||||
5. |
||||
|
Amb les mans ensangonades i el fred que et talla la cara
Les llàgrimes que et cauen no són del vent
Amb el cor podrit i l'ànima glaçada, no has actuat per tu ni un moment
*
Ja fa molt de temps
com un òxid imparable
es va apoderar de tu un altre ser
I ara despertar d'aquest malson,
només donarà pas a un malson pitjor
I és que el mal que has fet, a tort i a dret
se't tornarà multiplicat per tres
Ara et buscaran
voldran el teu cap
Per coses oblidades que vas fer
*
Possessió!!
Possessió!!
*
Hauràs de dir adéu, fugir de tot
Però ningú pot marxar dels seus records
I aquests vindran a tu, i veure et faran
les atrocitats comeses temps abans
I mai trobaràs racó al món
On sentir-te lluny i emparat
I el delicte et pot, el cap et bull
Perquè saps que és la solució
Posaràs fi a tot, un final cru
Serà la manera de trobar la pau
Una soga al coll, un petit salt
I hauràs tingut la teua redempció
I ara alça el cap, mira endavant
Prem els punys i deixa de plorar
Sigues valent, fes-ho ja
I acaba am aquest malson
*
Possessió!!
Possessió!!
Possessió!!
Possessió!!
*
I finalment ara entendràs que no es pot jugar amb el més enllà
Que hi ha portals que més val no creuar!
La única opció que ara tindràs és acabar amb tot plegat
Però la mort no t’alliberarà!
Perquè ara l'ens que et va habitar, se't farà seu per sempre més
I a l'inframón t'arrossegarà
Tot això haurà sigut només el començament d'un gran malson
el qual no té final!
*
Possessió!!
Possessió!!
*
I finalment ara entendràs que no es pot jugar amb el més enllà
Que hi ha portals que més val no creuar!
La única opció que ara tindràs és acabar amb tot plegat
Però la mort no t'alliberarà!
Perquè ara l'ens que et va habitar, se't farà seu per sempre més
I a l'inframón t'arrossegarà
Tot això haurà sigut només el començament d'un gran malson
El qual no té final!
|
||||
6. |
De la Lluna i la Nit
04:16
|
|||
|
Ja fa nits que no puc dormir
Em crida des d'allí dalt
Al tard la veig resplendir
Com no l'havia vist mai
Lluna que solques l'èter
Cos pervers endimoniat
T''estàs tornant obsessió
No et puc treure del meu cap
*
Assedegat ara estic
Però no és una set normal
Només tinc un pensament
Veure brollar fonts de sang
Sento que he de sortir
Enmig de la fosca nit
Tot i que no sé on vaig
Em guio pels meus instints
*
Reguardejant els camins
Seguint rastres embogit
Tinc els sentits trasbalsats
Puc veure-hi en l'obscuritat
Flairo olors que han passat
Fa hores pel senderó
M''estreben camí avall
A algun racó habitat
*
Sento un poder sense igual
Se m'engrandeix tot el cos
Em sorgeixen uns ullals
Cobert d'un pelatge fosc
Ara em sento immortal
Una bèstia sense fre
Aquells que varen fer mal
Ara ho pagaran car
*
Passaré els jorns esperant la nit
passaré nits esperant la lluna
Des dels turons proferint udols
I per les valls com la bèstia immunda
*
Només quan el sol torna a sortir
Torno a ser una persona buida
**
En un licantrop m'he convertit
En una fera de la tenebra
**
Lluna maligna apareix de nou
Transforma'm en aquell ser malèvol
No sé pas que volia ocultar
Sempre vaig ser més bèstia que home
*
Passaré els jorns esperant la nit
passaré nits esperant la lluna
Desde els turons proferint udols
I per les valls com a bèstia immunda
*
En un licantrop m'he convertit
En una fera de la tenebra
Em faré meues totes les nits
I regnaré amb la lluna plena
***
|
||||
If you like Niu de Corbs, you may also like:
supported by 10 fans who also own “Foscúria”
An ode to the old frozen cold bm of the 90s. Synth hypnotizing, riffs pulverize and the vocals are perfect. Released in April but I'm happy I found it on mourner's collection in November.
go to album
supported by 10 fans who also own “Foscúria”
album of the fuckin year right here, not a single second of filler. the riffs, the synths, the vocals.... this album turns me into a trash happy head banging animal ALGHOHOLICS FOR LIFE!!!!!! 🤘🏼🐸🤘🏼
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 11, 2021
go to album
Sekyra prohnaná kolenem
by Nikander
Powerful, rasping stoner rock riffs shot through with a sense of pure evil.
go to album
From the Other Side of the Mirror
by Glassing
On this pummeling new LP, the Austin group blend up screamo, black metal, and noise rock into heady, urgent music.
go to album
All Shall Return To Chaos
by Insanity Cult
supported by 10 fans who also own “Foscúria”
Embrace entropy! Cold and dark For special blood types Thanks a lot🤘🏻
go to album
